Quito

L’any 2016 la visita de Silvia Federici a l’Equador ens va convocar a seguir pensant la continuïtat en el present del relat de la despossessió i persecució que es va produir a Europa amb la caça de «bruixes» entre els segles XVI i XVIII i que es traslladaria a les Amèriques de la mà dels poders eclesiàstics, a més d’autoritats civils i judicials.

L’any 2019 varies de nosaltres vam participar a Navarra en la trobada impulsada per a conformar una campanya per la memòria de les dones perseguides per bruixeria i des d’aleshores el grup de l’Equador ha anat explorant i mirant d’entendre com a Abya Yala també hi trobem importants expressions d’aquest fenomen. Algunes, de caràcter històric, formen part de la dominació colonial i remeten al protagonisme de l’Església Catòlica. Altres es configuren a l’actualitat i són presents a diferents territoris a càrrec de diversos poders, que encorant-se en visions del passat arremeten contra dones indígenes o afrodescendents, dones grans o lesbianes, dones sàvies o lideresses socials i ambientals. El control del cos i del territori (o ambdós alhora) apareix amb motivacions persistents. Diversos actors com empreses extractives, agents estatals, grups d’interés privat o esglésies evangèliques, junts o per separat, utilitzen aquestes imputacions per llençar autèntiques «caceres» que inclouen expropiacions de terres, explotació del treball o criminalització de la resistència.